divendres, 4 d’octubre del 2013

Miquel Martí i Pol



Encetem un nou curs i ho fem tal com vam anunciar: amb la il·lusió d'evocar la figura de Miquel Martí i Pol. És un dels poetes més llegits, més cantats, més recitats,... La seva obra és extensa, variada, íntimament lligada a la seva biografia. Podem llegir els seus versos i compartir el seu moment vital sense cap dificultat. Ell és un poeta arrelat profundament al seu poble, Roda de Ter, i a la classe social a la qual pertany, la classe obrera, amb fortes referències a la fàbrica en la qual va treballar més de trenta anys. Però també és el poeta que contrau una malaltia degenarativa, l'esclerosi múltiple allà als anys setenta, que descriu amb detalls que arriben a posar la pell de gallina. Amb tot, el seu compromís amb la vida el treu de l'apatia i encara els seus últims temps amb renovada energia.
Ens interessa perquè és el poeta de la senzillesa, de la tendresa extrema, de la reflexió constant, de la recerca incansable d'allò que és esencial. És el poeta de la proximitat i de l'excel·lència al mateix temps. La seva poesia és pròxima perquè parla de la vida, de les seves alegries i tristeses, de les pors i de les esperances, dels desitjos i de la quotidianitat, una vida com la de qualsevol altre. És excel·lent perquè li dóna a aquesta senzillesa  un valor trascendent, reflexiu, savi, profund...
 



 


MIQUEL MARTÍ I POL  AMB MOTIU DEL DESÈ
 A continuació reproduïm unes paraules seves pronunciades en una conferència sobre poesia. I qui millor que ell mateix per reflexionar sobre l'ofici de poeta.
Vull concloure la meva intervenció d’aquest matí enumerant quatre beneficis immediats i prou necessaris que crec que es poden obtenir amb la lectura de la poesia. En primer lloc, aquesta llei de lectura permet de recuperar el gust pel silenci en un món desgavellat i sorollós; en segon lloc, torna  a fer sentir el gust per la paraula en un món terriblement mediatitzat; en tercer lloc, restitueix el gust per la intimitat en un món incert i vulnerable; i, finalment, permet de reafirmar el gust per la lliure reflexió en el món del pensament únic.

(Miquel Martí i Pol, Què és poesia? Empúries)


Fugim de qualsevol verbositat,
Diguem només el que és essencial:
els mots de créixer i estimar i el nom
més útil i senzill de cada cosa.
(L’hoste insòlit, 1978)

dimarts, 2 de juliol del 2013

La Font de poemes celebra els 100 anys de la Joana Raspall


Aquesta tarda Begues s’ha inundat de versos de la Joana Raspall i és que la Font de poemes no ha parat de brollar. La celebració dels 100 anys d’aquesta gran poetessa, que no poetessa gran, s’ho valia. A la Rambla de Begues s’han acostat nens i grans, per gaudir d’una tarda de llum, la que desprèn l’obra de la Joana Raspall. Els menuts han triat un poema, o dos o tres, els han llegit i han fet dibuixos, tot per a la Joana. Els grans els hem acompanyat i hem gaudit tan o més que ells d’aquests tendres moments de poesia.





A més, sortim al facebook de la Institució de les Lletres Catalanes! http://facebook.com/lletres
Una bona cloenda per al curs de la nostra Font de Poemes. Felicitats a totes, poetesses!

diumenge, 30 de juny del 2013

Felicitats Joana!


El nostre petit homenatge des de la Font de poemes a aquesta dona humil i  aparentment fràgil però que el repàs per la seva vida demostra que va tenir la força d'una geganta.

Les seves paraules i versos són d'una lucidesa extraordinària i d'una gran modernitat. Sembla que no hagin passat els anys. "Ells van decidir que el català no, però jo vaig triar que el català sí" són paraules senzilles però impactants sobretot llegides l'endemà del Concert per la Llibertat del Camp Nou.
És coneguda per la gran sensibilitat que va demostrar vers el món dels infants però la seva figura no ha de quedar glossada només per això. Cal reivindicar i donar a conèixer la seva poesia per a adults, encara força desconeguda. Esperem amb delit la publicació de la seva obra poètica per a adults que Carme Arenas està treballant per tal que aparegui a la tardor.
Mentrestant, en tenim algun tastet com els haikus recitats per Joan Dausà i que són petites joies que cal assaborir lentament.










Demà és el seu aniversari i la Font de poemes ha preparat un acte al carrer per gaudir dels seus versos amb tothom que s'hi vulgui acostar. #Felicitats Joana.

dimecres, 12 de juny del 2013

I avancem!



El proper 11 de novembre se celebren 10 anys de la mort de Miquel Martí i Pol. Segurament serà un bon motiu per retre-li homenatge. Començo per llançar una idea que fa temps em ronda pel cap. Us deixo un exemple de videolit i els dos poemes que han servit de base per realitzar-lo. Si voleu més informació sobre què són els videolits,  podeu consultar http://videolit.org/ i us adjunto l'explicació que Sandra Hurtado transcriu en el seu treball:



El punt de partida [del videolit] és l'anàlisi d'un autor, una obra literària, un text d'interés artístic, ... Així, es tracta de dur a terme una interpretació del text, una comprensió dels sentiments que l'autor aboca en la seua obra, entendre la visió de l'autor, per després poder plasmar-la al videolit​​, des d'una òptica pròpia, una visió personal i íntima del text analitzat. La interpretació que s'efectua no està sotmesa a cap tipus de normes ni restriccions, de manera que el creador del videolit ​​podrà aprofitar, de manera conscient o inconscient, als seus coneixements, experiències, gustos i impressions en tal procés. La subjectivitat en la creació va acompanyada, sens dubte, per la llibertat a l'hora de mostrar una percepció particular.
Sandra Hurtado, El poder del videolit. Investigació supervisada per Aleix Cort, Misericòrdia Pedrola i Laura Borràs.


No vull conservar res que cridi la memòria
del vent arravatat i dels noms del silenci.
Vinc d'un llarg temps de pluges damunt la mar quieta
dels anys i res no em tempta per girar els ulls enrera.
Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima
la vida per damunt de qualsevol riquesa,
l'èxtasi i el turment, el foc i la pregunta.
Cridat a viure, visc, i poso la mà plana
damunt aquest ponent que el ponent magnifica.
Solemnement batega la sang en cada cosa.
Tot és camí des d'ara. Faig jurament de viure


Miquel  Martí i Pol  L'hoste insòlit

Delimita'm l'espai, però no esperis
que renunciï a res d'allò que estimo.
Mira el vent com pren forma de begònies,
com neteja els miralls i les cortines
i esmola els caires vius d'aquest capvespre.
Tinc una pedra a les mans.
Cada nit
la deixo caure al pou profund del son
i la'n trec l'endemà, xopa de vida.

Miquel  Martí i Pol  L'hoste insòlit



divendres, 7 de juny del 2013

Com si fóssim al cel!



Els qui han fet l’esforç d’aprendre a interpretar un poema, d’aprendre a escoltar l’ordre fonamental de les paraules, han accedit a un món al qual difícilment renunciaran.
Els primers freds



Dilluns 3 de juny vam poder gaudir d'una tarda entranyable amb Joan Margarit i Laura Borràs i aquest fet ja formarà part per sempre més dels nostres millors records. Va ser un privilegi comprovar l'afecte i la complicitat que es tenien. Aprofito per agrair la presència de la Laura  a Begues en un dia tan ple d'activitats per a ella.

L'acte va començar amb unes paraules de les persones que han format part del taller de poesia durant aquest curs:


  La poesia és una eina per parlar i reflexionar sobre la vida. El nostre taller de la Font de poemes és un espai de reflexió i de descobriment. Reflexió perquè apropant-nos als poetes i  a la seva obra ens adonem que, malgrat les dificultats de la vida, sempre hi ha una altra manera d’explicar i de contemplar la realitat. Descobriment, d’altra banda, del món de la cultura i del llenguatge universal de la poesia.
 La Font de poemes és per al nostre grup un oasi de benestar enmig de la setmana. Hem aconseguit fer d’un acte tradicionalment íntim i solitari com és la lectura de poesia un acte social , participatiu,  o si més no de petit grup,  que ha aconseguit connectar-nos a totes amb els nostres sentiments més íntims i crear lligams forts entre nosaltres perquè la poesia ens ha donat l’oportunitat de compartir.
Aquesta experiència ens ha canviat. Som diferents. Ens amarem de bellesa, sensibilitat, emoció a flor de pell... Necessitem llegir poesia cada vegada més. Hi ha sempre un llibre de poesia a les nostres tauletes de nit, ens agrada piular poesia i buscar noves experiències poètiques. Ens hem deixat seduir per la màgia de la poesia.


I com n'estaven de contentes, les poetesses de la Font! La Mercè acompanyava al Joan allà on calgués... La Conxita li regalava pedres, li posava cava, li endreçava gotes entre els seus papers,... La Carme repartia pedres i somriures... L'Eugènia i la Isabel s'hi abraçaven...La Rosa M. presentava la Laura des del sentiment cap a una amiga...

L'única cosa que ens entristia és que ens en faltava una, de poetessa. La Conxi no va poder ser amb vosaltres. Ella va perdre una persona estimada i escoltar el Joan, que és un poeta que ha fet de la pèrdua un dels seus més sublims llenguatges, feia encara més evident que ella no hi era.

Vam ser més de 70 persones en un dilluns a Begues i parlant de poesia! És clar que, si el que parlava de poesia era el Joan Margarit les persones de Begues ho tenen clar!

divendres, 24 de maig del 2013

Joan Margarit visita Begues!


I ja s'acosta el 3 de juny, moment en què podrem gaudir d'una tarda de poesia, literatura i sentiments a flor de pell. Tenim el plaer d'anunciar-vos que comptarem amb la presència de Joan Margarit, acompanyat de Laura Borràs a Begues. El títol de l'activitat és Joan Margarit recita els seus versos i reflexiona sobre la poesia i es farà a l'Antic Escorxador, c/ Sitges s/n a les 19.00 h.

Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres catalanes, professora de la Universitat de Barcelona, apassionada del món de la literatura i de les humanitats, ens presentarà la figura del poeta.

Joan Margarit, poeta conegut i reconegut ve a Begues a recitar els seus versos i reflexionar sobre la poesia. La seva obra poètica és cabdal en el panorama de la poesia contemporània. La  veu de Margarit és una constant reflexió sobre els seus records i la seva vida que comparteix amb els lectors perquè cadascú hi pugui trobar allò que busca, cada vegada diferent. La poesia, en aquests moments tant difícils, es fa actualitat i desplega totes les seves possibilitats: ens fa més sensibles, més savis, més reflexius, més forts.

No hi podeu faltar!



dimarts, 30 d’abril del 2013

Sant Jordi 2013

Dimarts vam celebrar la diada de Sant Jordi amb la Font de poemes d'aquest any que, com sabeu, hem dedicat a la poesia de Joana Raspall, Salvador Espriu i Joan Margarit.
En una tarda magnífica i una molt bona afluència de públic vam fer la lectura de la poesia que havíem sel·leccionat amb l'objectiu de fer una mostra de l'obra poètica dels diferents autors/res. A part de la nostra lectura, vam tenir la sort d'estar acompanyats de gent molt diversa: els nens i nenes de P3 de l'escola Sant Cristòfor van recitar un poema de la Joana Raspall, l'equip de futbol del cadet femení va col·laborar també amb poesies de la Joana Raspall, i moltes altres persones, espontànies o ja habituals que ens van acompanyar amb els versos de Salvador Espriu i Joan Margarit.
Durant tot el dia vam escampar unes Gotes de poesia per a tot el poble amb versos que es podien tallar i agafar-los. D'aquesta manera apropàvem una mica més la poesia a tots els beguetans i beguetanes. N'estem contentes de l'èxit que va tenir!



Properament penjarem el vídeo de l'acte.
L'endemà ens en vam anar a celebrar-ho. Entre farigoles i poesia gaudíem de les emocions de dia anterior.


dilluns, 22 d’abril del 2013

Unes gotes de poesia i lectura de Sant Jordi

Demà és Sant Jordi. La festa dels llibres  i de l'amor. Qui més qui menys buscarà i remenarà llibres, segons les possibilitats i qui més qui menys comprarà o rebrà roses de tota mena. Estimar i llegir, dos dels versos més bonics.

Nosaltres hem pensat de fer una activitat per inundar el poble de poesia. La nostra Font de poemes farà veritablement de font i rajarà gotes de poesia per als llocs més diversos: biblioteca, Cal Pere Vell, Patxarino, botigues, bars,...

Agafeu els versos que més us agradin, llegiu-los i deixeu que la màgia de la poesia us embolcalli. Si a més teniu un mòbil amb 3G podeu acostar-lo al QR que trobareu a la dreta del full i us adreçarà a aquest blog.

A la tarda, a les 17.30 h, al passeig de l'Església el taller de poesia de la Xarxa d'Intercanvi, Font de poemes, farà la lectura de les poesies dels tres poetes que hem anat treballant: Joan Margarit, Joana Raspall i Salvador Espriu. Perquè la poesia ens acompanya i ens reconforta val la pena que ens hi apropem.


divendres, 15 de març del 2013

Tertúlia literària amb Joan Margarit

Nit màgica en anar a escoltar Joan Margarit a l'Ateneu. El nostre taller Font de poemes va voler anar a escoltar-lo i realment va valer molt la pena.



Vam arribar a l'Ateneu Barcelonès, una tarda  freda i de mal temps, però amb la gran il·lusió d'escoltar el Joan Margarit. Quan anàvem a agafar l'ascensor per pujar al TresC veiem arribar el Joan, apressat. Vam pensar que havíem d'aprofitar aquella oportunitat d'or i li expliquem que veníem de Begues i l'estàvem estudiant en el nostre taller de la Font de poemes, que teníem un bloc i no sé quantes coses més a corre-cuita. Ell, content però atabalat pel nostre ímpetu, ens va dir que ja parlaríem després, que el deixessin arribar.
Va voler fer la tertúlia dret, poc amant de les separacions i dels obstacles. Proper, molt proper. Inquiet i enèrgic va sacsejar les nostre ànimes.Vull deixar constància d'algunes de les coses que va dir, entre poema i poema.
Què vol el lector quan llegeix poesia?,ens diu. El lector vol trobar en el poema la seva pròpia vida. Poder dir "aquest sóc jo" De què es nodreix la poesia? en bona part, dels records. "Els meus records són la meva vida reduïda a essència" I aquesta essència és la font on es nodreix la seva poesia. Però la poesia no surt del no res. L'esforç és necessari i imprescindible (Poesia, Es perd el senyal).
A la vida, que és dura, hi ha problemes físics, que es poden resoldre fent alguna acció concreta. Tinc fred, engego la caldera prement un botó. En canvi, hi ha problemes que afecten les emocions i els sentiments, que no tenen un botó per superar-los o atenuar-los. La poesia, la música, la filosofia, l'art ens poden ajudar a viure'ls i a superar-los.
Margarit defensa que sense inspiració no hi ha poesia. La inspiració, per a ell, és tota aquella sèrie d'associacions que es donen en poc temps a partir d'una idea, d'una percepció o d'un sentiment que el poeta capta i pensa "aquí hi ha un poema".
Les característiques més intrínseques de la poesia són l'exactitud i la precisió. Un bon poema és com una partitura. El lector de poesia toca el seu instrument (ets tu, el teu passat, la teva vida...) i cada dia has d'assajar amb el teu instrument. Un poema sempre té una lectura diferent, perquè tu estàs diferent cada vegada que el llegeixes; per aquest motiu la poesia té aquest efecte terapèutic.
Magnífica tertúlia! En acabar, ens signa els llibres i aprofitem per demanar-li si algun dia vindria a Begues. I ens va dir que sí!

dijous, 7 de març del 2013

dilluns, 4 de març del 2013

Casa de Misericòrdia




A l'epíleg del llibre CASA DE MISERICÒRDIA ens diu Margarit aquestes paraules:

Pensant i parlant sobre la vida que es voldria dur, se'n va la vida. Per això és més important el que fem que no pas el que pensem que volem fer. Una vegada escrit un llibre de poemes, m'agrada recordar com l'he escrit, perquè m'estimo més el temps que he passat recordant que no pas el temps que he passat planificant, malgrat que sobretot m'estimo el temps que he passat FENT.






divendres, 1 de març del 2013

Per al Dia Mundial de la Poesia




Dimecres 27 de febrer vam fer l'enregistrament per al Dia Mundial de la Poesia, que se celebra el 21 de març. Va ser una tarda magnífica, plena d'entusiasme i il·lusió per preparar i organitzar la lectura de poemes. Volem gaudir de la poesia i apropar-la a la gent en la mesura de les nostres possibilitats. El que és evident és que gaudim fent-ho i d'això es tracta. Tinc moltes ganes de veure les imatges i poder-les penjar aquí.
Vull agrair-vos a totes les poetesses del taller la implicació que hi teniu, als dos poetes que ens van acompanyar, Toni i Jaume i, molt especialment, la col·laboració de la Glòria, en un dia tan especial.

Mentrestant, us deixo uns versos de Joan Vinyoli:

Com una font, a voltes, la paraula
diu els secrets del món

dimecres, 27 de febrer del 2013

Per molts anys, Joana!

                    

                                    Estimo les lletres
                                  que formen els mots,
                                 els llavis que els diuen,
                                 i el cor que els entén...
                            perquè als mots hi ha l’ànima
                                      de tota la gent.

Joana Raspall neix l’any 1913 a Barcelona  tot i ser del Masnou. La família es trasllada  a Sant Feliu de Llobregat quan la Joana té tres anys , on fan  la casa que serà la seva llar fins avui.
Va anar a l’escola municipal , cosa que en aquella època no estava ben vist “però el meu pare va voler que tingués una educació lliure”. Als onze anys, per influència de la seva mare, va anar a Perpinyà per completar la seva educació i aprendre el francès. Només hi va estar un any , ja que en morir el seu pare va haver de tornar a Sant Feliu on va continuar els seus estudis.
Als 14 anys comença a publicar, sempre en català , a El Eco del Llobregat,  Camí Claror i altres publicacions.
La Joana es prepara i treballa a la biblioteca de Vilafranca del Penedès fins que acaba la Guerra Civil.
Junt amb la seva companya i recolzada pel director de la Biblioteca de Catalunya, Sr Rubió,  salven part del fons de la biblioteca, la majoria llibres en català,  de caure en mans de soldats de Franco i els porten a Barcelona en una comitiva de soldats de la retirada.
Després de la guerra es casa amb el Dr. Cauhé , amb qui té tres filles i un fill.  I emprèn  la seva tasca literària publicant textos en espais clandestins o concursos literaris tolerats per la censura perquè segons ella “ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí”.
Gràcies al seu desig d’apropar la poesia a la gent jove es crea l’any 1974 el Premi de Poesia Martí Dot on sempre ha participat activament.
La seva capacitat d’entusiasmar i d’il·lusionar la fa col·laborar i promoure la llengua i la cultura  en diferents accions: la creació de la col·lecció de teatre infantil a l’editorial Edebé, l’ Associació de veïns Can Nadal, la “Tertúlia Literària”, etc.
En la seva obra destaca la producció poètica  i, en concret, l’infantil i juvenil. El primer llibre de poesia infantil apareix el 1981  “ Petits poemes per a nois i noies” ( Premi crítica Serra d’Or), però  és sobretot a finals dels anys noranta quan publica de manera regular pensant en els més menuts, sense deixar de tenir en compte el públic adult amb  els Haikus o Tankes o en poesies com “El Jardí vivent “ on parla de la seva vida.
Autora menys coneguda i reconeguda del que mereix la seva dedicació i amor a la cultura, arran d’una iniciativa popular va rebre la Creu de Sant Jordi  l’any 2006.
L’activitat de la Joana Raspall segueix sent plenament activa , el seu bloc , Facebook i Twitter  serveixen perquè milers de seguidors puguin tenir-la més a prop. Aquest any celebrem els seus 100 anys i els seus versos volen i la seva personalitat és més present... Per molts anys Joana!
                                          
                                         

divendres, 22 de febrer del 2013

Salvador Espriu



Salvador Espriu i Castelló va néixer el 1913 a Santa Coloma de Farners, fill de Francesc de Paula Espriu i Torres i d' Escolàstica Castelló i Molas. El seu pare, llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, exercia de notari, raó per la qual la família, originària d'Arenys de Mar, va haver de traslladar-se a Santa Coloma de Farners i, més tard, a Barcelona.
Salvador era el segon de cinc germans: Francesc, Salvador, Josep, Maria Isabel i Maria Lluïsa.
Cap al 1920, la casa dels Espriu va sofrir una profunda sotragada: els cinc germans van agafar alhora el xarampió. Però la cura de Salvador fou molt lenta. Dos anys més tard el seu germà Francesc moria en accident. Aquesta mort i la seva malaltia li van canviar la vida: de nen juganer i trapella va esdevenir un nen delicat, obligat a passar llargues temporades al llit.
Molt aviat sent la vocació literària. El seu primer llibre, Israel, escrit en castellà, es publica quan només té setze anys.
El 1930, amb disset anys, ingressa a la Universitat de Barcelona per realitzar les carreres de Dret i d’Història Antiga.
El 1931 publica El doctor Rip i Laia, dues novel·les que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes de l'època. Al cap de poc temps escriu la seva primera obra teatral publicada: La revolta dels sants, una peça humorística ambientada a Arenys de Mar.
El 1934 publica Aspectes (la crítica va donar-li l'esquena) i els Avets obra que li suposa el seu primer premi literari. El 1935 publica Miratge a Citerea (que el reconcilia amb la crítica) i el llibre Ariadna al laberint grotesc.
Més tard es llicencia en Dret i en Història Antiga.
Acabada la guerra treballa com advocat en una notaria, però Espriu mai abandona el conreu literari i segueix publicant obres: Primera Història d'Esther, Les cançons d'Ariadna, Les hores, Mr. Death, El final del laberint, etc. Ja a la dècada dels seixanta i dels setanta, l'obra d'Espriu, i ell mateix es converteixen en símbol de la literatura catalana: La pell de brau (1960).
El 1963 apareix Obra poètica (recull dels seus llibres de poemes) i El llibre de Sinera.
La dècada dels 60 li passa una cosa totalment inesperada: la popularitat, i Espriu esdevé un símbol de les reivindicacions de Catalunya i passa a ser considerat el poeta del poble. Aquest fet esdevé sobretot per les musicacions que fa sobretot en Raimon d’alguns dels seus poemes i per les representacions que es fan d’algunes de les seves obres teatrals.
Salvador Espriu és un dels autors més insignes de les lletres catalanes. La profunditat i l’alta significació de la seva obra, reconeguda per la crítica internacional, és mereixedora de la major atenció i la màxima consideració. Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. De la mateixa manera, l’exemplaritat de la seva actitud en una de les situacions històriques més adverses per a Catalunya, que se sintetitza en les seves paraules, “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”, constitueixen un llegat que es manté en la memòria dels catalans.
Enguany, la Institució de les Lletres Catalanes organitza l'Any Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement, amb l'organització de nombrosos actes.
Us adjuntem l'enllaç de l'actuació de Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler a la inauguració de l'any Espriu.

http://www.youtube.com/watch?v=6w5xFkIgye8