Felicitats Joana!

El nostre petit homenatge des de la Font de poemes a aquesta dona humil i  aparentment fràgil però que el repàs per la seva vida demostra que va tenir la força d'una geganta.

Les seves paraules i versos són d'una lucidesa extraordinària i d'una gran modernitat. Sembla que no hagin passat els anys. "Ells van decidir que el català no, però jo vaig triar que el català sí" són paraules senzilles però impactants sobretot llegides l'endemà del Concert per la Llibertat del Camp Nou.

És coneguda per la gran sensibilitat que va demostrar vers el món dels infants però la seva figura no ha de quedar glossada només per això. Cal reivindicar i donar a conèixer la seva poesia per a adults, encara força desconeguda. Esperem amb delit la publicació de la seva obra poètica per a adults que Carme Arenas està treballant per tal que aparegui a la tardor.

Mentrestant, en tenim algun tastet com els haikus recitats per Joan Dausà i que són petites joies que cal assaborir lentament.

Demà és el seu aniversari i la Font de poemes ha preparat un acte al carrer per gaudir dels seus versos amb tothom que s'hi vulgui acostar. #Felicitats Joana.

I avancem!

El proper 11 de novembre se celebren 10 anys de la mort de Miquel Martí i Pol. Segurament serà un bon motiu per retre-li homenatge. Començo per llançar una idea que fa temps em ronda pel cap. Us deixo un exemple de videolit i els dos poemes que han servit de base per realitzar-lo. Si voleu més informació sobre què són els videolits,  podeu consultar http://videolit.org/ i us adjunto l'explicació que Sandra Hurtado transcriu en el seu treball:

El punt de partida [del videolit] és l'anàlisi d'un autor, una obra literària, un text d'interés artístic, ... Així, es tracta de dur a terme una interpretació del text, una comprensió dels sentiments que l'autor aboca en la seua obra, entendre la visió de l'autor, per després poder plasmar-la al videolit​​, des d'una òptica pròpia, una visió personal i íntima del text analitzat. La interpretació que s'efectua no està sotmesa a cap tipus de normes ni restriccions, de manera que el creador del videolit ​​podrà aprofitar, de manera conscient o inconscient, als seus coneixements, experiències, gustos i impressions en tal procés. La subjectivitat en la creació va acompanyada, sens dubte, per la llibertat a l'hora de mostrar una percepció particular.

Sandra Hurtado, El poder del videolit. Investigació supervisada per Aleix Cort, Misericòrdia Pedrola i Laura Borràs.


No vull conservar res que cridi la memòria
del vent arravatat i dels noms del silenci.
Vinc d'un llarg temps de pluges damunt la mar quieta
dels anys i res no em tempta per girar els ulls enrera.
Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima
la vida per damunt de qualsevol riquesa,
l'èxtasi i el turment, el foc i la pregunta.
Cridat a viure, visc, i poso la mà plana
damunt aquest ponent que el ponent magnifica.
Solemnement batega la sang en cada cosa.
Tot és camí des d'ara. Faig jurament de viure

Miquel  Martí i Pol  L'hoste insòlit

Delimita'm l'espai, però no esperis
que renunciï a res d'allò que estimo.

Mira el vent com pren forma de begònies,
com neteja els miralls i les cortines
i esmola els caires vius d'aquest capvespre.

Tinc una pedra a les mans.
Cada nit
la deixo caure al pou profund del son
i la'n trec l'endemà, xopa de vida.

Miquel  Martí i Pol  L'hoste insòlit

Com si fóssim al cel!

Els qui han fet l’esforç d’aprendre a interpretar un poema, d’aprendre a escoltar l’ordre fonamental de les paraules, han accedit a un món al qual difícilment renunciaran.

Els primers freds

Dilluns 3 de juny vam poder gaudir d'una tarda entranyable amb Joan Margarit i Laura Borràs i aquest fet ja formarà part per sempre més dels nostres millors records. Va ser un privilegi comprovar l'afecte i la complicitat que es tenien. Aprofito per agrair la presència de la Laura  a Begues en un dia tan ple d'activitats per a ella.

L'acte va començar amb unes paraules de les persones que han format part del taller de poesia durant aquest curs:

  La poesia és una eina per parlar i reflexionar sobre la vida. El nostre taller de la Font de poemes és un espai de reflexió i de descobriment. Reflexió perquè apropant-nos als poetes i  a la seva obra ens adonem que, malgrat les dificultats de la vida, sempre hi ha una altra manera d’explicar i de contemplar la realitat. Descobriment, d’altra banda, del món de la cultura i del llenguatge universal de la poesia.

 La Font de poemes és per al nostre grup un oasi de benestar enmig de la setmana. Hem aconseguit fer d’un acte tradicionalment íntim i solitari com és la lectura de poesia un acte social , participatiu,  o si més no de petit grup,  que ha aconseguit connectar-nos a totes amb els nostres sentiments més íntims i crear lligams forts entre nosaltres perquè la poesia ens ha donat l’oportunitat de compartir.

Aquesta experiència ens ha canviat. Som diferents. Ens amarem de bellesa, sensibilitat, emoció a flor de pell... Necessitem llegir poesia cada vegada més. Hi ha sempre un llibre de poesia a les nostres tauletes de nit, ens agrada piular poesia i buscar noves experiències poètiques. Ens hem deixat seduir per la màgia de la poesia.

I com n'estaven de contentes, les poetesses de la Font! La Mercè acompanyava al Joan allà on calgués... La Conxita li regalava pedres, li posava cava, li endreçava gotes entre els seus papers,... La Carme repartia pedres i somriures... L'Eugènia i la Isabel s'hi abraçaven...La Rosa M. presentava la Laura des del sentiment cap a una amiga...

L'única cosa que ens entristia és que ens en faltava una, de poetessa. La Conxi no va poder ser amb vosaltres. Ella va perdre una persona estimada i escoltar el Joan, que és un poeta que ha fet de la pèrdua un dels seus més sublims llenguatges, feia encara més evident que ella no hi era.

Vam ser més de 70 persones en un dilluns a Begues i parlant de poesia! És clar que, si el que parlava de poesia era el Joan Margarit les persones de Begues ho tenen clar!