dimecres, 12 de juny de 2013

I avancem!



El proper 11 de novembre se celebren 10 anys de la mort de Miquel Martí i Pol. Segurament serà un bon motiu per retre-li homenatge. Començo per llançar una idea que fa temps em ronda pel cap. Us deixo un exemple de videolit i els dos poemes que han servit de base per realitzar-lo. Si voleu més informació sobre què són els videolits,  podeu consultar http://videolit.org/ i us adjunto l'explicació que Sandra Hurtado transcriu en el seu treball:



El punt de partida [del videolit] és l'anàlisi d'un autor, una obra literària, un text d'interés artístic, ... Així, es tracta de dur a terme una interpretació del text, una comprensió dels sentiments que l'autor aboca en la seua obra, entendre la visió de l'autor, per després poder plasmar-la al videolit​​, des d'una òptica pròpia, una visió personal i íntima del text analitzat. La interpretació que s'efectua no està sotmesa a cap tipus de normes ni restriccions, de manera que el creador del videolit ​​podrà aprofitar, de manera conscient o inconscient, als seus coneixements, experiències, gustos i impressions en tal procés. La subjectivitat en la creació va acompanyada, sens dubte, per la llibertat a l'hora de mostrar una percepció particular.
Sandra Hurtado, El poder del videolit. Investigació supervisada per Aleix Cort, Misericòrdia Pedrola i Laura Borràs.


No vull conservar res que cridi la memòria
del vent arravatat i dels noms del silenci.
Vinc d'un llarg temps de pluges damunt la mar quieta
dels anys i res no em tempta per girar els ulls enrera.
Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima
la vida per damunt de qualsevol riquesa,
l'èxtasi i el turment, el foc i la pregunta.
Cridat a viure, visc, i poso la mà plana
damunt aquest ponent que el ponent magnifica.
Solemnement batega la sang en cada cosa.
Tot és camí des d'ara. Faig jurament de viure


Miquel  Martí i Pol  L'hoste insòlit

Delimita'm l'espai, però no esperis
que renunciï a res d'allò que estimo.
Mira el vent com pren forma de begònies,
com neteja els miralls i les cortines
i esmola els caires vius d'aquest capvespre.
Tinc una pedra a les mans.
Cada nit
la deixo caure al pou profund del son
i la'n trec l'endemà, xopa de vida.

Miquel  Martí i Pol  L'hoste insòlit



Cap comentari:

Publica un comentari