Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que els diuen,
i el cor que els entén...
perquè als mots hi ha l’ànima
de tota la gent.
Joana Raspall neix l’any 1913 a Barcelona tot i ser del Masnou. La família es trasllada a Sant Feliu de Llobregat quan la Joana té tres anys , on fan la casa que serà la seva llar fins avui.
Va anar a l’escola municipal , cosa que en aquella època no estava ben vist “però el meu pare va voler que tingués una educació lliure”. Als onze anys, per influència de la seva mare, va anar a Perpinyà per completar la seva educació i aprendre el francès. Només hi va estar un any , ja que en morir el seu pare va haver de tornar a Sant Feliu on va continuar els seus estudis.
Als 14 anys comença a publicar, sempre en català , a El Eco del Llobregat, Camí Claror i altres publicacions.
La Joana es prepara i treballa a la biblioteca de Vilafranca del Penedès fins que acaba la Guerra Civil.
Junt amb la seva companya i recolzada pel director de la Biblioteca de Catalunya, Sr Rubió, salven part del fons de la biblioteca, la majoria llibres en català, de caure en mans de soldats de Franco i els porten a Barcelona en una comitiva de soldats de la retirada.
Després de la guerra es casa amb el Dr. Cauhé , amb qui té tres filles i un fill. I emprèn la seva tasca literària publicant textos en espais clandestins o concursos literaris tolerats per la censura perquè segons ella “ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí”.
Gràcies al seu desig d’apropar la poesia a la gent jove es crea l’any 1974 el Premi de Poesia Martí Dot on sempre ha participat activament.
La seva capacitat d’entusiasmar i d’il·lusionar la fa col·laborar i promoure la llengua i la cultura en diferents accions: la creació de la col·lecció de teatre infantil a l’editorial Edebé, l’ Associació de veïns Can Nadal, la “Tertúlia Literària”, etc.
En la seva obra destaca la producció poètica i, en concret, l’infantil i juvenil. El primer llibre de poesia infantil apareix el 1981 “ Petits poemes per a nois i noies” ( Premi crítica Serra d’Or), però és sobretot a finals dels anys noranta quan publica de manera regular pensant en els més menuts, sense deixar de tenir en compte el públic adult amb els Haikus o Tankes o en poesies com “El Jardí vivent “ on parla de la seva vida.
Autora menys coneguda i reconeguda del que mereix la seva dedicació i amor a la cultura, arran d’una iniciativa popular va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2006.
L’activitat de la Joana Raspall segueix sent plenament activa , el seu bloc , Facebook i Twitter serveixen perquè milers de seguidors puguin tenir-la més a prop. Aquest any celebrem els seus 100 anys i els seus versos volen i la seva personalitat és més present... Per molts anys Joana!