Salvador Espriu

Salvador Espriu i Castelló va néixer el 1913 a Santa Coloma de Farners, fill de Francesc de Paula Espriu i Torres i d' Escolàstica Castelló i Molas. El seu pare, llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, exercia de notari, raó per la qual la família, originària d'Arenys de Mar, va haver de traslladar-se a Santa Coloma de Farners i, més tard, a Barcelona.

Salvador era el segon de cinc germans: Francesc, Salvador, Josep, Maria Isabel i Maria Lluïsa.

Cap al 1920, la casa dels Espriu va sofrir una profunda sotragada: els cinc germans van agafar alhora el xarampió. Però la cura de Salvador fou molt lenta. Dos anys més tard el seu germà Francesc moria en accident. Aquesta mort i la seva malaltia li van canviar la vida: de nen juganer i trapella va esdevenir un nen delicat, obligat a passar llargues temporades al llit.

Molt aviat sent la vocació literària. El seu primer llibre, Israel, escrit en castellà, es publica quan només té setze anys.

El 1930, amb disset anys, ingressa a la Universitat de Barcelona per realitzar les carreres de Dret i d’Història Antiga.

El 1931 publica El doctor Rip i Laia, dues novel·les que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes de l'època. Al cap de poc temps escriu la seva primera obra teatral publicada: La revolta dels sants, una peça humorística ambientada a Arenys de Mar.

El 1934 publica Aspectes (la crítica va donar-li l'esquena) i els Avets obra que li suposa el seu primer premi literari. El 1935 publica Miratge a Citerea (que el reconcilia amb la crítica) i el llibre Ariadna al laberint grotesc.

Més tard es llicencia en Dret i en Història Antiga.

Acabada la guerra treballa com advocat en una notaria, però Espriu mai abandona el conreu literari i segueix publicant obres: Primera Història d'Esther, Les cançons d'Ariadna, Les hores, Mr. Death, El final del laberint, etc. Ja a la dècada dels seixanta i dels setanta, l'obra d'Espriu, i ell mateix es converteixen en símbol de la literatura catalana: La pell de brau (1960).

El 1963 apareix Obra poètica (recull dels seus llibres de poemes) i El llibre de Sinera.

La dècada dels 60 li passa una cosa totalment inesperada: la popularitat, i Espriu esdevé un símbol de les reivindicacions de Catalunya i passa a ser considerat el poeta del poble. Aquest fet esdevé sobretot per les musicacions que fa sobretot en Raimon d’alguns dels seus poemes i per les representacions que es fan d’algunes de les seves obres teatrals.

Salvador Espriu és un dels autors més insignes de les lletres catalanes. La profunditat i l’alta significació de la seva obra, reconeguda per la crítica internacional, és mereixedora de la major atenció i la màxima consideració. Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. De la mateixa manera, l’exemplaritat de la seva actitud en una de les situacions històriques més adverses per a Catalunya, que se sintetitza en les seves paraules, “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”, constitueixen un llegat que es manté en la memòria dels catalans.

Enguany, la Institució de les Lletres Catalanes organitza l'Any Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement, amb l'organització de nombrosos actes.
Us adjuntem l'enllaç de l'actuació de Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler a la inauguració de l'any Espriu.

http://www.youtube.com/watch?v=6w5xFkIgye8