Joan Margarit neix a Sanahuja l'11 de maig de 1938. Els seus pares s'havien casat el juliol de 1936 a Barcelona però la Guerra Civil els va obligar a retirar-se a Sanahuja, a casa de l'àvia paterna, on va néixer el poeta. Quan acaba la Guerra Civil la família es trasllada a Barcelona i canvia diverses vegades de domicili. L'any 1954 es traslladen a les Illes Canàries i en Joan es queda a Barcelona per estudiar Arquitectura. El 1962 coneix Mariona Ribalta amb qui es casa l'any següent i amb qui tindrà tres filles: Mònica, Anna i Joana i un fill, Carles.
Margarit es va donar a conèixer com a poeta en castellà el 1963. Després d'un període sense escriure publica Crònica. A partir de l'any 1975 comença a escriure poesia en català amb Els primers freds. Poesia 1975-1995. Després vindran Joana (dedicat a la seva filla morta a l'edat de 30 anys), Càlcul d'estructures, Casa de misericòrdia (Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya i Premio Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura 2008), Misteriosament feliç i No era lluny ni difícil. L'últim llibre que ha publicat és Es perd el senyal.
Des de 1975, el poeta i la seva família viuen a Sant Just Desvern on té l'estudi arquitectura que comparteix amb Carles Buxadé, amic i soci, des del 1980. Des del 1968, Joan Margarit és catedràtic, jubilat actualment, de Càlcul d'estructures de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Es diu que és el poeta més llegit de Catalunya. Si més no, podríem dir que és el poeta viu més llegit a Catalunya. És un poeta que parla de la seva vida, la seva poesia és real i viscuda, autobiogràfica. Parla del sofriment i de la pèrdua però també de petits detalls de la seva vida. Construeix els poemes com si fossin cases, tot i que ell mateix diu que és més difícil que s'aguanti dret un poema que una casa.
"Per sort la felicitat està més en mans dels poetes que dels economistes" diu en una entrevista recent.
Si voleu aprofundir en el poeta podeu fer-ho en aquest enllaç:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-margarit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada