divendres, 4 d’octubre de 2013

Miquel Martí i Pol



Encetem un nou curs i ho fem tal com vam anunciar: amb la il·lusió d'evocar la figura de Miquel Martí i Pol. És un dels poetes més llegits, més cantats, més recitats,... La seva obra és extensa, variada, íntimament lligada a la seva biografia. Podem llegir els seus versos i compartir el seu moment vital sense cap dificultat. Ell és un poeta arrelat profundament al seu poble, Roda de Ter, i a la classe social a la qual pertany, la classe obrera, amb fortes referències a la fàbrica en la qual va treballar més de trenta anys. Però també és el poeta que contrau una malaltia degenarativa, l'esclerosi múltiple allà als anys setenta, que descriu amb detalls que arriben a posar la pell de gallina. Amb tot, el seu compromís amb la vida el treu de l'apatia i encara els seus últims temps amb renovada energia.
Ens interessa perquè és el poeta de la senzillesa, de la tendresa extrema, de la reflexió constant, de la recerca incansable d'allò que és esencial. És el poeta de la proximitat i de l'excel·lència al mateix temps. La seva poesia és pròxima perquè parla de la vida, de les seves alegries i tristeses, de les pors i de les esperances, dels desitjos i de la quotidianitat, una vida com la de qualsevol altre. És excel·lent perquè li dóna a aquesta senzillesa  un valor trascendent, reflexiu, savi, profund...
 



 


MIQUEL MARTÍ I POL  AMB MOTIU DEL DESÈ
 A continuació reproduïm unes paraules seves pronunciades en una conferència sobre poesia. I qui millor que ell mateix per reflexionar sobre l'ofici de poeta.
Vull concloure la meva intervenció d’aquest matí enumerant quatre beneficis immediats i prou necessaris que crec que es poden obtenir amb la lectura de la poesia. En primer lloc, aquesta llei de lectura permet de recuperar el gust pel silenci en un món desgavellat i sorollós; en segon lloc, torna  a fer sentir el gust per la paraula en un món terriblement mediatitzat; en tercer lloc, restitueix el gust per la intimitat en un món incert i vulnerable; i, finalment, permet de reafirmar el gust per la lliure reflexió en el món del pensament únic.

(Miquel Martí i Pol, Què és poesia? Empúries)


Fugim de qualsevol verbositat,
Diguem només el que és essencial:
els mots de créixer i estimar i el nom
més útil i senzill de cada cosa.
(L’hoste insòlit, 1978)

1 comentari:

  1. Gràcies per la nova entrada al blog! Una oportunitat per aprofundir en l'obra d'un poeta honest, respectuós i valent
    Ens ho passarem bé treballant de valent !

    Mercè

    ResponSuprimeix