Felicitats Joana!

El nostre petit homenatge des de la Font de poemes a aquesta dona humil i  aparentment fràgil però que el repàs per la seva vida demostra que va tenir la força d'una geganta.

Les seves paraules i versos són d'una lucidesa extraordinària i d'una gran modernitat. Sembla que no hagin passat els anys. "Ells van decidir que el català no, però jo vaig triar que el català sí" són paraules senzilles però impactants sobretot llegides l'endemà del Concert per la Llibertat del Camp Nou.

És coneguda per la gran sensibilitat que va demostrar vers el món dels infants però la seva figura no ha de quedar glossada només per això. Cal reivindicar i donar a conèixer la seva poesia per a adults, encara força desconeguda. Esperem amb delit la publicació de la seva obra poètica per a adults que Carme Arenas està treballant per tal que aparegui a la tardor.

Mentrestant, en tenim algun tastet com els haikus recitats per Joan Dausà i que són petites joies que cal assaborir lentament.

Demà és el seu aniversari i la Font de poemes ha preparat un acte al carrer per gaudir dels seus versos amb tothom que s'hi vulgui acostar. #Felicitats Joana.

I avancem!

El proper 11 de novembre se celebren 10 anys de la mort de Miquel Martí i Pol. Segurament serà un bon motiu per retre-li homenatge. Començo per llançar una idea que fa temps em ronda pel cap. Us deixo un exemple de videolit i els dos poemes que han servit de base per realitzar-lo. Si voleu més informació sobre què són els videolits,  podeu consultar http://videolit.org/ i us adjunto l'explicació que Sandra Hurtado transcriu en el seu treball:

El punt de partida [del videolit] és l'anàlisi d'un autor, una obra literària, un text d'interés artístic, ... Així, es tracta de dur a terme una interpretació del text, una comprensió dels sentiments que l'autor aboca en la seua obra, entendre la visió de l'autor, per després poder plasmar-la al videolit​​, des d'una òptica pròpia, una visió personal i íntima del text analitzat. La interpretació que s'efectua no està sotmesa a cap tipus de normes ni restriccions, de manera que el creador del videolit ​​podrà aprofitar, de manera conscient o inconscient, als seus coneixements, experiències, gustos i impressions en tal procés. La subjectivitat en la creació va acompanyada, sens dubte, per la llibertat a l'hora de mostrar una percepció particular.

Sandra Hurtado, El poder del videolit. Investigació supervisada per Aleix Cort, Misericòrdia Pedrola i Laura Borràs.


No vull conservar res que cridi la memòria
del vent arravatat i dels noms del silenci.
Vinc d'un llarg temps de pluges damunt la mar quieta
dels anys i res no em tempta per girar els ulls enrera.
Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima
la vida per damunt de qualsevol riquesa,
l'èxtasi i el turment, el foc i la pregunta.
Cridat a viure, visc, i poso la mà plana
damunt aquest ponent que el ponent magnifica.
Solemnement batega la sang en cada cosa.
Tot és camí des d'ara. Faig jurament de viure

Miquel  Martí i Pol  L'hoste insòlit

Delimita'm l'espai, però no esperis
que renunciï a res d'allò que estimo.

Mira el vent com pren forma de begònies,
com neteja els miralls i les cortines
i esmola els caires vius d'aquest capvespre.

Tinc una pedra a les mans.
Cada nit
la deixo caure al pou profund del son
i la'n trec l'endemà, xopa de vida.

Miquel  Martí i Pol  L'hoste insòlit

Com si fóssim al cel!

Els qui han fet l’esforç d’aprendre a interpretar un poema, d’aprendre a escoltar l’ordre fonamental de les paraules, han accedit a un món al qual difícilment renunciaran.

Els primers freds

Dilluns 3 de juny vam poder gaudir d'una tarda entranyable amb Joan Margarit i Laura Borràs i aquest fet ja formarà part per sempre més dels nostres millors records. Va ser un privilegi comprovar l'afecte i la complicitat que es tenien. Aprofito per agrair la presència de la Laura  a Begues en un dia tan ple d'activitats per a ella.

L'acte va començar amb unes paraules de les persones que han format part del taller de poesia durant aquest curs:

  La poesia és una eina per parlar i reflexionar sobre la vida. El nostre taller de la Font de poemes és un espai de reflexió i de descobriment. Reflexió perquè apropant-nos als poetes i  a la seva obra ens adonem que, malgrat les dificultats de la vida, sempre hi ha una altra manera d’explicar i de contemplar la realitat. Descobriment, d’altra banda, del món de la cultura i del llenguatge universal de la poesia.

 La Font de poemes és per al nostre grup un oasi de benestar enmig de la setmana. Hem aconseguit fer d’un acte tradicionalment íntim i solitari com és la lectura de poesia un acte social , participatiu,  o si més no de petit grup,  que ha aconseguit connectar-nos a totes amb els nostres sentiments més íntims i crear lligams forts entre nosaltres perquè la poesia ens ha donat l’oportunitat de compartir.

Aquesta experiència ens ha canviat. Som diferents. Ens amarem de bellesa, sensibilitat, emoció a flor de pell... Necessitem llegir poesia cada vegada més. Hi ha sempre un llibre de poesia a les nostres tauletes de nit, ens agrada piular poesia i buscar noves experiències poètiques. Ens hem deixat seduir per la màgia de la poesia.

I com n'estaven de contentes, les poetesses de la Font! La Mercè acompanyava al Joan allà on calgués... La Conxita li regalava pedres, li posava cava, li endreçava gotes entre els seus papers,... La Carme repartia pedres i somriures... L'Eugènia i la Isabel s'hi abraçaven...La Rosa M. presentava la Laura des del sentiment cap a una amiga...

L'única cosa que ens entristia és que ens en faltava una, de poetessa. La Conxi no va poder ser amb vosaltres. Ella va perdre una persona estimada i escoltar el Joan, que és un poeta que ha fet de la pèrdua un dels seus més sublims llenguatges, feia encara més evident que ella no hi era.

Vam ser més de 70 persones en un dilluns a Begues i parlant de poesia! És clar que, si el que parlava de poesia era el Joan Margarit les persones de Begues ho tenen clar!

Joan Margarit visita Begues!

I ja s'acosta el 3 de juny, moment en què podrem gaudir d'una tarda de poesia, literatura i sentiments a flor de pell. Tenim el plaer d'anunciar-vos que comptarem amb la presència de Joan Margarit, acompanyat de Laura Borràs a Begues. El títol de l'activitat és Joan Margarit recita els seus versos i reflexiona sobre la poesia i es farà a l'Antic Escorxador, c/ Sitges s/n a les 19.00 h.

Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres catalanes, professora de la Universitat de Barcelona, apassionada del món de la literatura i de les humanitats, ens presentarà la figura del poeta.

Joan Margarit, poeta conegut i reconegut ve a Begues a recitar els seus versos i reflexionar sobre la poesia. La seva obra poètica és cabdal en el panorama de la poesia contemporània. La  veu de Margarit és una constant reflexió sobre els seus records i la seva vida que comparteix amb els lectors perquè cadascú hi pugui trobar allò que busca, cada vegada diferent. La poesia, en aquests moments tant difícils, es fa actualitat i desplega totes les seves possibilitats: ens fa més sensibles, més savis, més reflexius, més forts.

No hi podeu faltar!

Sant Jordi 2013

Dimarts vam celebrar la diada de Sant Jordi amb la Font de poemes d'aquest any que, com sabeu, hem dedicat a la poesia de Joana Raspall, Salvador Espriu i Joan Margarit.
En una tarda magnífica i una molt bona afluència de públic vam fer la lectura de la poesia que havíem sel·leccionat amb l'objectiu de fer una mostra de l'obra poètica dels diferents autors/res. A part de la nostra lectura, vam tenir la sort d'estar acompanyats de gent molt diversa: els nens i nenes de P3 de l'escola Sant Cristòfor van recitar un poema de la Joana Raspall, l'equip de futbol del cadet femení va col·laborar també amb poesies de la Joana Raspall, i moltes altres persones, espontànies o ja habituals que ens van acompanyar amb els versos de Salvador Espriu i Joan Margarit.
Durant tot el dia vam escampar unes Gotes de poesia per a tot el poble amb versos que es podien tallar i agafar-los. D'aquesta manera apropàvem una mica més la poesia a tots els beguetans i beguetanes. N'estem contentes de l'èxit que va tenir!

Properament penjarem el vídeo de l'acte.

L'endemà ens en vam anar a celebrar-ho. Entre farigoles i poesia gaudíem de les emocions de dia anterior.



Unes gotes de poesia i lectura de Sant Jordi

Demà és Sant Jordi. La festa dels llibres  i de l'amor. Qui més qui menys buscarà i remenarà llibres, segons les possibilitats i qui més qui menys comprarà o rebrà roses de tota mena. Estimar i llegir, dos dels versos més bonics.

Nosaltres hem pensat de fer una activitat per inundar el poble de poesia. La nostra Font de poemes farà veritablement de font i rajarà gotes de poesia per als llocs més diversos: biblioteca, Cal Pere Vell, Patxarino, botigues, bars,...

Agafeu els versos que més us agradin, llegiu-los i deixeu que la màgia de la poesia us embolcalli. Si a més teniu un mòbil amb 3G podeu acostar-lo al QR que trobareu a la dreta del full i us adreçarà a aquest blog.

A la tarda, a les 17.30 h, al passeig de l'Església el taller de poesia de la Xarxa d'Intercanvi, Font de poemes, farà la lectura de les poesies dels tres poetes que hem anat treballant: Joan Margarit, Joana Raspall i Salvador Espriu. Perquè la poesia ens acompanya i ens reconforta val la pena que ens hi apropem.

Tertúlia literària amb Joan Margarit

Nit màgica en anar a escoltar Joan Margarit a l'Ateneu. El nostre taller Font de poemes va voler anar a escoltar-lo i realment va valer molt la pena.

Vam arribar a l'Ateneu Barcelonès, una tarda  freda i de mal temps, però amb la gran il·lusió d'escoltar el Joan Margarit. Quan anàvem a agafar l'ascensor per pujar al TresC veiem arribar el Joan, apressat. Vam pensar que havíem d'aprofitar aquella oportunitat d'or i li expliquem que veníem de Begues i l'estàvem estudiant en el nostre taller de la Font de poemes, que teníem un bloc i no sé quantes coses més a corre-cuita. Ell, content però atabalat pel nostre ímpetu, ens va dir que ja parlaríem després, que el deixessin arribar.
Va voler fer la tertúlia dret, poc amant de les separacions i dels obstacles. Proper, molt proper. Inquiet i enèrgic va sacsejar les nostre ànimes.Vull deixar constància d'algunes de les coses que va dir, entre poema i poema.
Què vol el lector quan llegeix poesia?,ens diu. El lector vol trobar en el poema la seva pròpia vida. Poder dir "aquest sóc jo" De què es nodreix la poesia? en bona part, dels records. "Els meus records són la meva vida reduïda a essència" I aquesta essència és la font on es nodreix la seva poesia. Però la poesia no surt del no res. L'esforç és necessari i imprescindible (Poesia, Es perd el senyal).
A la vida, que és dura, hi ha problemes físics, que es poden resoldre fent alguna acció concreta. Tinc fred, engego la caldera prement un botó. En canvi, hi ha problemes que afecten les emocions i els sentiments, que no tenen un botó per superar-los o atenuar-los. La poesia, la música, la filosofia, l'art ens poden ajudar a viure'ls i a superar-los.
Margarit defensa que sense inspiració no hi ha poesia. La inspiració, per a ell, és tota aquella sèrie d'associacions que es donen en poc temps a partir d'una idea, d'una percepció o d'un sentiment que el poeta capta i pensa "aquí hi ha un poema".
Les característiques més intrínseques de la poesia són l'exactitud i la precisió. Un bon poema és com una partitura. El lector de poesia toca el seu instrument (ets tu, el teu passat, la teva vida...) i cada dia has d'assajar amb el teu instrument. Un poema sempre té una lectura diferent, perquè tu estàs diferent cada vegada que el llegeixes; per aquest motiu la poesia té aquest efecte terapèutic.
Magnífica tertúlia! En acabar, ens signa els llibres i aprofitem per demanar-li si algun dia vindria a Begues. I ens va dir que sí!