Com que estic fent proves i aprenent com funcionen els blocs
us adjunto un poema de Joan Margarit per esperar la tan desitjada pluja.
I. Tarda de pluja
Plou al nostre carrer
damunt les fulles mortes.
La pluja és una històriaque m’explica la tarda.
Miro els paraigües, dòcils
rellotges del capvespre
que comença molt lluny,
en una altra vorera
d’un carrer sense mi.
Igual que en la ciutat
de les nostres mirades,
al carrer de les fulles
de la meva tardor
es fa fosc sense tu.
Extret de http://aixihopenso.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada