Per anar fent boca, el poema que obrirà l'acte:
Sobre dir poesia
La veu confirma i afirma el prodigi
amb tot el pes de l'existència efímera.
De l'una a l'altra riba del silenci,
quin pont, el gest, per transitar-hi en clama,
quin riu, els sons, per gronxolar esperances.
Tot convergeix en el mirall lentíssim
que del secret de l'arbre o de la rosa
en fa un espai immens de llum i vida.
Tot convergeix en aquell ritme exacte
que des del fons de qualsevol mirada
impulsa a creure, en retrobar cadències
que tal vegada crèiem ja perdudes.
Créixer en els mots és créixer en la bellesa
i eixamplar amb foc els límits i els orígens.
Viure en els mots és desvetllar certeses,
perquè la veu, austera, configura
l'espai concret en què qualsevol somni
pot assolir densitats d'esperança.
Viure en els mots és comunicar vida,
perquè amb el pes d'una existència efímera
la veu confirma i afirma el prodigi
en conferir fervor d'home al poema.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada