dimecres, 27 de febrer del 2013

Per molts anys, Joana!

                    

                                    Estimo les lletres
                                  que formen els mots,
                                 els llavis que els diuen,
                                 i el cor que els entén...
                            perquè als mots hi ha l’ànima
                                      de tota la gent.

Joana Raspall neix l’any 1913 a Barcelona  tot i ser del Masnou. La família es trasllada  a Sant Feliu de Llobregat quan la Joana té tres anys , on fan  la casa que serà la seva llar fins avui.
Va anar a l’escola municipal , cosa que en aquella època no estava ben vist “però el meu pare va voler que tingués una educació lliure”. Als onze anys, per influència de la seva mare, va anar a Perpinyà per completar la seva educació i aprendre el francès. Només hi va estar un any , ja que en morir el seu pare va haver de tornar a Sant Feliu on va continuar els seus estudis.
Als 14 anys comença a publicar, sempre en català , a El Eco del Llobregat,  Camí Claror i altres publicacions.
La Joana es prepara i treballa a la biblioteca de Vilafranca del Penedès fins que acaba la Guerra Civil.
Junt amb la seva companya i recolzada pel director de la Biblioteca de Catalunya, Sr Rubió,  salven part del fons de la biblioteca, la majoria llibres en català,  de caure en mans de soldats de Franco i els porten a Barcelona en una comitiva de soldats de la retirada.
Després de la guerra es casa amb el Dr. Cauhé , amb qui té tres filles i un fill.  I emprèn  la seva tasca literària publicant textos en espais clandestins o concursos literaris tolerats per la censura perquè segons ella “ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí”.
Gràcies al seu desig d’apropar la poesia a la gent jove es crea l’any 1974 el Premi de Poesia Martí Dot on sempre ha participat activament.
La seva capacitat d’entusiasmar i d’il·lusionar la fa col·laborar i promoure la llengua i la cultura  en diferents accions: la creació de la col·lecció de teatre infantil a l’editorial Edebé, l’ Associació de veïns Can Nadal, la “Tertúlia Literària”, etc.
En la seva obra destaca la producció poètica  i, en concret, l’infantil i juvenil. El primer llibre de poesia infantil apareix el 1981  “ Petits poemes per a nois i noies” ( Premi crítica Serra d’Or), però  és sobretot a finals dels anys noranta quan publica de manera regular pensant en els més menuts, sense deixar de tenir en compte el públic adult amb  els Haikus o Tankes o en poesies com “El Jardí vivent “ on parla de la seva vida.
Autora menys coneguda i reconeguda del que mereix la seva dedicació i amor a la cultura, arran d’una iniciativa popular va rebre la Creu de Sant Jordi  l’any 2006.
L’activitat de la Joana Raspall segueix sent plenament activa , el seu bloc , Facebook i Twitter  serveixen perquè milers de seguidors puguin tenir-la més a prop. Aquest any celebrem els seus 100 anys i els seus versos volen i la seva personalitat és més present... Per molts anys Joana!
                                          
                                         

divendres, 22 de febrer del 2013

Salvador Espriu



Salvador Espriu i Castelló va néixer el 1913 a Santa Coloma de Farners, fill de Francesc de Paula Espriu i Torres i d' Escolàstica Castelló i Molas. El seu pare, llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, exercia de notari, raó per la qual la família, originària d'Arenys de Mar, va haver de traslladar-se a Santa Coloma de Farners i, més tard, a Barcelona.
Salvador era el segon de cinc germans: Francesc, Salvador, Josep, Maria Isabel i Maria Lluïsa.
Cap al 1920, la casa dels Espriu va sofrir una profunda sotragada: els cinc germans van agafar alhora el xarampió. Però la cura de Salvador fou molt lenta. Dos anys més tard el seu germà Francesc moria en accident. Aquesta mort i la seva malaltia li van canviar la vida: de nen juganer i trapella va esdevenir un nen delicat, obligat a passar llargues temporades al llit.
Molt aviat sent la vocació literària. El seu primer llibre, Israel, escrit en castellà, es publica quan només té setze anys.
El 1930, amb disset anys, ingressa a la Universitat de Barcelona per realitzar les carreres de Dret i d’Història Antiga.
El 1931 publica El doctor Rip i Laia, dues novel·les que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes de l'època. Al cap de poc temps escriu la seva primera obra teatral publicada: La revolta dels sants, una peça humorística ambientada a Arenys de Mar.
El 1934 publica Aspectes (la crítica va donar-li l'esquena) i els Avets obra que li suposa el seu primer premi literari. El 1935 publica Miratge a Citerea (que el reconcilia amb la crítica) i el llibre Ariadna al laberint grotesc.
Més tard es llicencia en Dret i en Història Antiga.
Acabada la guerra treballa com advocat en una notaria, però Espriu mai abandona el conreu literari i segueix publicant obres: Primera Història d'Esther, Les cançons d'Ariadna, Les hores, Mr. Death, El final del laberint, etc. Ja a la dècada dels seixanta i dels setanta, l'obra d'Espriu, i ell mateix es converteixen en símbol de la literatura catalana: La pell de brau (1960).
El 1963 apareix Obra poètica (recull dels seus llibres de poemes) i El llibre de Sinera.
La dècada dels 60 li passa una cosa totalment inesperada: la popularitat, i Espriu esdevé un símbol de les reivindicacions de Catalunya i passa a ser considerat el poeta del poble. Aquest fet esdevé sobretot per les musicacions que fa sobretot en Raimon d’alguns dels seus poemes i per les representacions que es fan d’algunes de les seves obres teatrals.
Salvador Espriu és un dels autors més insignes de les lletres catalanes. La profunditat i l’alta significació de la seva obra, reconeguda per la crítica internacional, és mereixedora de la major atenció i la màxima consideració. Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. De la mateixa manera, l’exemplaritat de la seva actitud en una de les situacions històriques més adverses per a Catalunya, que se sintetitza en les seves paraules, “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”, constitueixen un llegat que es manté en la memòria dels catalans.
Enguany, la Institució de les Lletres Catalanes organitza l'Any Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement, amb l'organització de nombrosos actes.
Us adjuntem l'enllaç de l'actuació de Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler a la inauguració de l'any Espriu.

http://www.youtube.com/watch?v=6w5xFkIgye8


dimarts, 19 de febrer del 2013

Joan Margarit, poeta i arquitecte

Joan Margarit neix a Sanahuja l'11 de maig de 1938. Els seus pares s'havien casat el juliol de 1936 a Barcelona però la Guerra Civil els va obligar a retirar-se a Sanahuja, a casa de l'àvia paterna, on va néixer el poeta. Quan acaba la Guerra Civil la família es trasllada a Barcelona i canvia diverses vegades de domicili. L'any 1954 es traslladen a les Illes Canàries i en Joan es queda a Barcelona per estudiar Arquitectura. El 1962 coneix Mariona Ribalta amb qui es casa l'any següent i amb qui tindrà tres filles: Mònica, Anna i Joana i un fill, Carles.
Margarit es va donar a conèixer com a poeta en castellà el 1963. Després d'un període sense escriure publica Crònica. A partir de l'any 1975 comença a escriure poesia en català amb Els primers freds. Poesia 1975-1995. Després vindran Joana (dedicat a la seva filla morta a l'edat de 30 anys), Càlcul d'estructures, Casa de misericòrdia (Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya i Premio Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura 2008), Misteriosament feliç i No era lluny ni difícil. L'últim llibre que ha publicat és Es perd el senyal.
Des de 1975, el poeta i la seva família viuen a Sant Just Desvern on té l'estudi arquitectura que comparteix amb Carles Buxadé, amic i soci, des del 1980. Des del 1968, Joan Margarit és catedràtic, jubilat actualment, de Càlcul d'estructures de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Es diu que és el poeta més llegit de Catalunya. Si més no, podríem dir que és el poeta viu més llegit a Catalunya. És un poeta que parla de la seva vida, la seva poesia és real i viscuda, autobiogràfica. Parla del sofriment i de la pèrdua però també de petits detalls de la seva vida. Construeix els poemes com si fossin cases, tot i que ell mateix diu que és més difícil que s'aguanti dret un poema que una casa.
"Per sort la felicitat està més en mans dels poetes que dels economistes" diu en una entrevista recent.
Si voleu aprofundir en el poeta podeu fer-ho en aquest enllaç:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-margarit





dimecres, 6 de febrer del 2013

Tres poetes per al 2013


Ja estem preparant la nostra Font de poemes d'aquest 2013. Ja fa dies que vam començar amb un poeta que ja ens havia seduït la temporada anterior. A més, ens va anar molt bé perquè va publicar un llibre Es perd el senyal de Joan Margarit.  I quan estàvem de ple en la lectura del seu llibre i seguint el ressò mediàtic que havia provocat, comença el nou any i l'any Espriu. Comencem a llegir-lo i a imbuir-nos del poeta del qual celebrem el centenari del seu naixement i també l'afegim a la nostra llista. Però ens faltava una dona i, com no podia ser d'una atra manera, volem celebrar amb ella els seu 100 anys de vida i triem la Joana Raspall.

Ara que ja tenim els tres poetes als quals dedicarem la lectura de poemes per Sant Jordi us volem animar a conèixer-los. Nosaltres ja ens hi hem posat.


divendres, 18 de maig del 2012

Després de molts dies, hola de nou. Hem acabat el nostre taller de poesia i ara ens plantejàvem què calia fer. En vam fer una valoració que va ser prou bona encara que calia introduir-hi alguns suggeriments.
Com que hem de continuar llegint poesia us proposo deixar el contingut  preparat per quan reprenguem les trobades. Sembla ser que de les dues opcions que us vaig plantejar (treballar totes un autor o treballar-ne cadascuna un) ha guanyat la primera. Per tant, ara cal triar.

Us vull donar algunes opcions per no partir de zero:

1- Enric Cassasses o Joan Margarit, dos referents populars actuals.
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/enric-casasses
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-margarit

2- Gabriel Ferrater o Joan Vinyoli, poetes molt llegits actualment.
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-vinyoli
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/gabriel-ferrater

3- Maria Mercè Marçal o Mireia Calafell, poetesses
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/maria-merce-marcal
http://www.ciutatoci.com/literatura/docs/d08/lit_poeta_mireia_calafell_0812.php

Entreteniu-vos a mirar qui us atrau més o us vindria més de gust de conèixer més a fons i en parlem el proper dia.




http://farm5.staticflickr.com/4136/4771132618_ed91bb9dca.jpg

diumenge, 29 d’abril del 2012

Pep, un exemple poètic

foto de Pere Virgili, extreta d'http://www.ara.cat/esports/barca/Ladeu-Guardiola-imatges_5_689980996.html





"M'he buidat i necessito omplir-me" és una imatge poètica, no hi ha dubte. Buit de què, Pep? d'il·lusió, de força, de passió, de coratge... de totes aquelles coses que has anat perdent pel camí per la inexorable força del pas del temps, concepte omnipresent en la poesia, per altra banda. Has fet tantes coses bones i n'has canviat tantes que et recordarem sempre. Enyoraré esperar, malgrat la son, les teves rodes de premsa, escoltar què deies i com ho deies i un cop s'havien acabat adonar-te'n que amb les teves paraules et senties una mica millor, encaraves la vida amb un somriure, et reconfortaven...
Tu també ets un poeta. No només perquè ets una persona molt culta sinó perquè has aconseguit com ningú apropar la paraula i l'esport, el futbol i la metàfora. I això ja és per sempre!
Gràcies, Pep



dimarts, 24 d’abril del 2012

Ahir vam fer la lectura de poemes del nostre taller. Vam ser més de 35 persones recitant poesia al carrer, acompanyant l'ambient de les parades de llibres i roses. Totes elles van triar el poema que van voler sota el seu criteri i gust personal.
Vull agrair la participació de totes les persones que ens van escoltar. És un goig que la gent s'aturi a escoltar poesia. Vull agrair, també,  la presència de totes les persones que van voler llegir, des dels més menuts als adolescents que, superant la por escènica, van voler ser amb nosaltres. Especialment, vull agrair la participació de l'equip juvenil del Club de Futbol Begues i als seus entrenadors que entenen la formació des d'una òptica més global.
Les guitarres de l'Àlvar van acompanyar les veus dels lectors, delicadament. Sense ell, l'acte no hagués estat el mateix. Gràcies Àlvar.
I per descomptat, no puc acabar sense agrair la col·laboració de les meves "poetesses" del taller. Ha estat un plaer compartir amb elles la preparació d'aquest acte i una oportunitat per buscar noves formes de fer coses. Gràcies Carme, Nhona, M. Cruz, Anna, Conxita, Rosa M., Victòria, Isabel i Conxi.