Després de molts dies, hola de nou. Hem acabat el nostre taller de poesia i ara ens plantejàvem què calia fer. En vam fer una valoració que va ser prou bona encara que calia introduir-hi alguns suggeriments.
Com que hem de continuar llegint poesia us proposo deixar el contingut  preparat per quan reprenguem les trobades. Sembla ser que de les dues opcions que us vaig plantejar (treballar totes un autor o treballar-ne cadascuna un) ha guanyat la primera. Per tant, ara cal triar.

Us vull donar algunes opcions per no partir de zero:

1- Enric Cassasses o Joan Margarit, dos referents populars actuals.
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/enric-casasses
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-margarit

2- Gabriel Ferrater o Joan Vinyoli, poetes molt llegits actualment.
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-vinyoli
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/gabriel-ferrater

3- Maria Mercè Marçal o Mireia Calafell, poetesses
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/maria-merce-marcal
http://www.ciutatoci.com/literatura/docs/d08/lit_poeta_mireia_calafell_0812.php

Entreteniu-vos a mirar qui us atrau més o us vindria més de gust de conèixer més a fons i en parlem el proper dia.

http://farm5.staticflickr.com/4136/4771132618_ed91bb9dca.jpg

Pep, un exemple poètic

foto de Pere Virgili, extreta d'http://www.ara.cat/esports/barca/Ladeu-Guardiola-imatges_5_689980996.html

"M'he buidat i necessito omplir-me" és una imatge poètica, no hi ha dubte. Buit de què, Pep? d'il·lusió, de força, de passió, de coratge... de totes aquelles coses que has anat perdent pel camí per la inexorable força del pas del temps, concepte omnipresent en la poesia, per altra banda. Has fet tantes coses bones i n'has canviat tantes que et recordarem sempre. Enyoraré esperar, malgrat la son, les teves rodes de premsa, escoltar què deies i com ho deies i un cop s'havien acabat adonar-te'n que amb les teves paraules et senties una mica millor, encaraves la vida amb un somriure, et reconfortaven...
Tu també ets un poeta. No només perquè ets una persona molt culta sinó perquè has aconseguit com ningú apropar la paraula i l'esport, el futbol i la metàfora. I això ja és per sempre!
Gràcies, Pep

Ahir vam fer la lectura de poemes del nostre taller. Vam ser més de 35 persones recitant poesia al carrer, acompanyant l'ambient de les parades de llibres i roses. Totes elles van triar el poema que van voler sota el seu criteri i gust personal.
Vull agrair la participació de totes les persones que ens van escoltar. És un goig que la gent s'aturi a escoltar poesia. Vull agrair, també,  la presència de totes les persones que van voler llegir, des dels més menuts als adolescents que, superant la por escènica, van voler ser amb nosaltres. Especialment, vull agrair la participació de l'equip juvenil del Club de Futbol Begues i als seus entrenadors que entenen la formació des d'una òptica més global.
Les guitarres de l'Àlvar van acompanyar les veus dels lectors, delicadament. Sense ell, l'acte no hagués estat el mateix. Gràcies Àlvar.
I per descomptat, no puc acabar sense agrair la col·laboració de les meves "poetesses" del taller. Ha estat un plaer compartir amb elles la preparació d'aquest acte i una oportunitat per buscar noves formes de fer coses. Gràcies Carme, Nhona, M. Cruz, Anna, Conxita, Rosa M., Victòria, Isabel i Conxi.

Demà és la diada de Sant Jordi. I demà oferirem la Font de poemes que hem preparat al taller de poesia del mateix nom. És una experiència atrevida que esperem que el temps ens respecti. Serà a les 17.30 h al carrer Major de Begues, envoltats de paradetes de llibres i de roses. Si teniu ganes de celebrar-ho amb nosaltres, ja ho sabeu. Podeu portar el vostre poema i llegir-lo.
Per anar fent boca, el poema que obrirà l'acte:

Sobre dir poesia

La veu confirma i afirma el prodigi

amb tot el pes de l'existència efímera.

De l'una a l'altra riba del silenci, 

quin pont, el gest, per transitar-hi en clama,

quin riu, els sons, per gronxolar esperances.

Tot convergeix en el mirall lentíssim

que del secret de l'arbre o de la rosa

en fa un espai immens de llum i vida.

Tot convergeix en aquell ritme exacte

que des del fons de qualsevol mirada

impulsa a creure, en retrobar cadències

que tal vegada crèiem ja perdudes.

Créixer en els mots és créixer en la bellesa

i eixamplar amb foc els límits i els orígens.

Viure en els mots és desvetllar certeses,

perquè la veu, austera, configura

l'espai concret en què qualsevol somni

pot assolir densitats d'esperança.

Viure en els mots és comunicar vida,

perquè amb el pes d'una existència efímera

la veu confirma i afirma el prodigi 

en conferir fervor d'home al poema.

Miquel Martí i Pol

Tarda de pluja

Com que estic fent proves i aprenent com funcionen els blocs
us adjunto un poema de Joan Margarit per esperar la tan desitjada pluja. 

I. Tarda de pluja 

Plou al nostre carrer

damunt les fulles mortes.

La pluja és una història

que m’explica la tarda.

Miro els paraigües, dòcils

rellotges del capvespre

que comença molt lluny,

en una altra vorera

d’un carrer sense mi.

Igual que en la ciutat

de les nostres mirades,

al carrer de les fulles

de la meva tardor

es fa fosc sense tu.

Extret de http://aixihopenso.blogspot.com.es/

Quatre paraules

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

(Narcís Comadira)